Quin és el recorregut que fa l’electricitat des que es genera fins que la consumim?
L’energia es genera en les diferents centrals de producció que hi ha repartides pel territori, on els diferents combustibles ens les permeten classificar en les següents categories:
RÈGIM ORDINARI: tecnologies on es pot controlar la seva producció, i no depenen d’agents externs per a la seva producció, excepte l'energia hidràulica, que també estaria inclòs dins aquest grup.
RÈGIM ESPECIAL: serien generalment les energies d’origen renovable, però que depenen d’elements externs com el sol i el vent per a la seva producció.
Aquestes produccions d’electricitat han d’adaptar els paràmetres de l’energia que produeixen per tal de poder ser aptes pel transport, per tal de reduir els seus costos econòmics, per a això fan servir subestacions elevadores de tensió on també es redueix la intensitat per tal minimitzar les pèrdues del sistema i abaratir costos de secció del cablejat.
Un cop l’energia ha entrat a la xarxa de transport gestionada per l’operador del sistema (Red Elèctrica), aquesta viatja arreu del territori en alta tensió. Quan arriba a les zones de consum, aquesta és transformada de nou en les subestacions de transformació, on redueixen de nou la seva tensió a mitja per a la seva distribució als grans consumidors, on els seus requeriments exigeixen tensions superiors a les que es poden demanar en habitatges o petites empreses.
L’energia que requereixen els clients de baixa tensió que es troben connectats a la xarxa de distribució es torna a reduir en les subestacions de repartiment i s’adequa als requeriments de distribució i consum en els centres de transformació.
Durant aquest recorregut des de la producció fins al consum en empreses i habitatges, l’energia pateix unes pèrdues per transport que venen determinades principalment per la calor dissipada, en l’anomenat efecte Joule. Aquestes pèrdues per legislació s’apliquen als clients en funció de la seva tarifa i es publiquen els seus valors de cada hora per Red Elèctrica. A nivells més baixos de tensió, el viatge que ha fet l’electricitat és més llarg i el nombre de transformacions és més alt, de manera que les pèrdues en seran majors.
Quins són els nivells de tensió que podem trobar de manera general en el sistema?
Els nivells de tensió que podem trobar de manera general en el sistema són:
MOLT ALTA TENSIÓ: 400, 220 kV |
ALTA TENSIÓ: 132 i 66 kV |
MITJA TENSIÓ: 30, 25, 20, 15, 6 i 1 kV |
BAIXA TENSIÓ: 400 i 230 V |
Així mateix, l’energia que es transporta per la xarxa i es consumeix principalment en dos formats, trifàsic i monofàsic. La principal diferència que hi ha entre aquests dos sistemes és que en sistemes trifàsics es pot transportar el triple de potència amb l´ús de 3 cables (fases, anomenades R, S i T), i el neutre, mentre que en monofàsic per poder transportar la mateixa potència es requeriria de 6 cables, els 3 de tensió i els seus respectius neutres, amb el desavantatge competitiu a nivell de costos que això suposa.
Elements que serveixen per a distribuir l’energia a l’escomesa del client
En el punt anterior, s’ha estat parlant de les instal·lacions que té a disposició la distribuïdora i el transportista per gestionar l’energia que consumiran els clients, però falta comentar els elements que serveixen per a distribuir l’energia a l’escomesa del client.
En baixa tensió, hi trobem que després del centre de transformació (CT) la línia viatja cap a la caixa general de protecció (CGP), la qual serveix per a mantenir aïllats els elements de protecció de les línies generals d’alimentació, i és la línia límit virtual entre la responsabilitat de la distribuïdora i el client final. També conté els fusibles per evitar que les possibles avaries que es donin en l’interior de la xarxa del client es traslladin a la xarxa de distribució.
Aquesta línia viatja fins a la caixa general de comptadors, on la distribuïdora hi tindrà accés per a poder-ne fer el seguiment, i el client hi té prohibit fer-ne qualsevol modificació sense el consentiment de la distribuïdora.
La línia general d’alimentació (LGA) és la que enllaça la CGP amb la centralització de comptadors, i d’aquí en pengen les derivacions individuals (DI) dels diferents clients, i comprèn des de les barres de sortida del comptador, incloent-hi els fusibles de seguretat i el conjunt de mesura i equips generals de comandament i protecció.
A més també hi trobem l’Interruptor General Automàtic (IGA), el qual protegeix de les sobrecàrregues i curtcircuits de la instal·lació. En general el podem trobar incorporat en el quadre general de protecció.