Incidències en instal·lacions

Talls de llum sobtats quan la instal·lació és correcta

Sovint ens trobem que ens informen de desconnexions intempestives i aleatòries de diferencials. Aquestes poden ser degudes a corrents de fuga d’alta freqüència o transitoris de curta durada que circulen per les instal·lacions que sumats a les fugues naturals de la pròpia instal·lació fan actuar el diferencial. Aquests corrents de fuga naturals són generats per diferents factors, generalment els propis equips connectats que contenen elements electrònics (inducció, televisors, rentadores, assecadores, rentaplats, ordinadors, carregadors, enllumenat, protectors de sobretensions mal instal·lats, bomba de calor...), deguts a la pròpia instal·lació (efecte capacitiu del cablejat) i deguts a transitoris de la xarxa que fan augmentar el corrent de fuga (caiguda de llamps, maniobres a la xarxa MT,...).

Pel sol fet de tenir aquests aparells connectats (no cal que estiguin en funcionament) ja hi ha un corrent de fuga que en funció del seu valor pot arribar a fer desconnectar el diferencial o estar en un valor molt proper a la desconnexió. Això genera que, davant qualsevol transitori de la xarxa acaba provocant la desconnexió intempestiva del diferencial.

Cal tenir present que un diferencial desconnecta entre el 50% i el 100% de la seva sensibilitat, o sigui, un diferencial de 30mA desconnecta entre 15mA i 30mA, i que per tal de deixar un marge de seguretat suficient es recomana que la fuga natural que veu un diferencial estigui per sota d’un 20% de la seva sensibilitat, o sigui 6mA.

La millor solució a aquest problema és separar els circuits de la vivenda protegint-los per un segon diferencial (no instal·lat en cascada) de forma que les fugues provocades pels aparells domèstics no se sumin totes sobre el mateix diferencial. Una altra solució addicional pot ser instal·lar un diferencial tipus A “immunitzat” o bé un tipus F els quals filtren les fugues de corrent transitòries i per tant fan més robust el dispar. Així mateix, recomanem la correcta instal·lació de limitadors de sobretensions transitòries.

El fet d’instal·lar un diferencial reconnectable automàticament no és la solució a aquest problema, ja que no s’eliminen les fugues que provoquen la desconnexió del diferencial.

En general el primer pas a realitzar en situacions on es produeixen salts intempestius de diferencials és mesurar el corrent de fuga que aquest està detectant.

Dificultats en la càrrega del vehicle elèctric

La càrrega d’un cotxe elèctric ve determinat per dos elements principalment, la potència i la tensió. La primera determinarà la velocitat que es pot arribar a carregar el cotxe. Actualment, al mercat podem trobar sistemes de càrrega lenta, a potències inferiors a 7,4 kW. Tenint en compte que la bateria tipus d’un vehicle elèctric pot ser dels voltants de 35 kWh (pot oscil·lar entre 9 i 100 kWh en funció del model), per ser carregada per complet a 7,4 kW es trigaria al voltant de 5 hores, essent una proporció matemàtica a potències inferiors. A subministraments com són en electrolineres o garatges amb punts de recàrrega especialitzats podem trobar potències superiors on carregar el vehicle i fer una aturada de menys duració. Així doncs, s’hi es vol instal·lar a casa un punt de recàrrega de vehicle elèctric s’ha d’adaptar a les necessitats de la càrrega.

Sovint ens trobem en què s’ha instal·lat punts de recàrrega de vehicle elèctric que no permeten carregar el vehicle de manera eficient, aquest fet es deu al fet que a molts vehicles tenen les bateries preparades per a ser carregades a una tensió de 400 V, quan el punt de subministrament que les alimenta és de 230 V. Així doncs, és important adequar la instal·lació a les necessitats de l’equip per tal d’assegurar-ne el bon funcionament.